Anant cap el TOT
On estem? Què som?
Set vídeos en què s’exposa que l’home sempre ha estat en el camí de la cerca de l’infinit que l’envolta. Ho ha fet imaginant com és el que hi ha més enllà de l’horitzó que marca el límit del desconegut i també aclarint els misteris accessibles al seu coneixement.
La ciència és una poderosa eina de la què se serveix la nostra raó de manera primordial per a entendre què és la realitat. I avui més que mai ens ha conduit a una visió de la realitat extremadament àmplia i que, per suposat, ens condueix directament a un millor coneixement de nosaltres mateixos
- Primer vídeo: Nosaltres som el punt de partida
- Segon vídeo: Un viatge per l’univers
- Tercer vídeo: La història de l’univers
- Quart vídeo: Viatgem cap a l’àtom
- Cinquè vídeo: L’essència del món subatòmic
- Sisè vídeo: Som una volva indefinida del TOT
- Setè vídeo: L’home en una realitat renovada
Nosaltres som el punt de partida (1)
És vital per nosaltres redefinir-nos en l’ampli context de l’espai i del temps que inunda tot l’univers. Desterrar la idea prepotent de ser el centre de tot, conjectura que ha predominat al llarg de la nostra historia fins i tot en el present, és requisit indispensable per a situar-nos en el cosmos i també en l’infinit que el sobrepassa. La simple consciència d’aquesta eventualitat dilueix el nostre orgull i ens obre la porta al coneixement objectiu del tot.
Un viatge per l’univers (2)
Estem en un racó plàcid d’un univers habitat per matèria ordenada en planetes, estrelles i galàxies. Des del punt espaitemporal que ocupem, ara som capaços de veure tot el que hi ha en aquesta immensitat i fins i tot albirar difusament els límits de la nostra llar còsmica. Sabem millor que mai que som un trosset d’univers que navega per aquest ingent volum d’espai i temps compartint per complert el destí d’aquesta vastíssima nau còsmica.
La història de l’univers (3)
L’univers no és només un conjunt de coses; és, per sobre de tot, matèria i energia íntimament relacionades i que segueixen unes lleis que actualment som capaços de comprendre. Conjectures com el Big Bang, l’expansió espaitemporal, l’evolució del cosmos o la molt probable existència d’altres universos relativitzen radicalment la nostra efímera vida i fins i tot el que el nostre pensament ha conquerit. Estem encara en camí d’aprendre a superar aquest vertigen còsmic per a situar-nos en el punt de l’univers que ens correspon
Viatgem cap a l’àtom (4)
Des de fa només unes poques dècades hem aconseguir accedir al món de l’àtom. I ens hem trobat amb sorpreses majúscules. La primera és la seva reduïda mida, la qual cosa ens ha obligat a esprémer al màxim la nostra competència tecnològica per a entendre què és això tan petit. Un altre fet que ens ha deixat atònits és que a dins de l’àtom i fora d’ell hi ha multitud de partícules que interaccionen entre elles d’una manera que no té rèplica en el nostre món macroscòpic. A més a més, sembla que aquestes partícules no són els maons amb el que es construeix tot sinó que tot apunta a que existeixen altres elements encara més minúsculs als què encara no ens hem pogut aproximar. En aquest nou entramat, quin paper juguem nosaltres?
L’essència del món subatòmic (5)
El que habita el món subatòmic, tot i ser tan insòlit, no és el més rellevant. El que és veritablement excitant és la seva manera de funcionar, impossible d’abordar des de la lògica que impera en la nostra realitat. En aquests racons tan diminuts tot està impregnat d’indeterminació, l’existència d’alguna cosa és simultània en diversos estats, l’energia i la matèria són dues cares de la mateixa moneda, les partícules es comporten també com a ones…
El comportament del món subatòmic ens revela el que certament passa en la base de tot el que percebem, qüestionant amb aquesta evidència la seguretat altiva que ha impregnat la nostra autoimatge i el nostre pensament al llarg dels segles.
Som una volva indefinida del TOT (6)
La incontestable evidència de que el món subatòmic i les seves lleis s’estenen per tots els minúsculs punts que ens constitueixen posa en qüestió tot el que ens envolta i fins i tot a nosaltres mateixos. Hem descobert que els principis que regeixen l’ordre natural canvien avui de manera radical: la causalitat es dilueix deixant pas a l’atzar i a la contingència, el determinisme es converteix en indeterminació, el que la nostra ment capta com real és un conglomerat de inestabilitat i de probabilitat, la relació entre les coses no es limita al més proper sinó que forma part d’un sistema holístic… Aquests principis condicionen profundament el pensament humà, que s’està veient forçat a canviar els envellits paradigmes que l’havien cimentat i a substituir-los per aquesta nova visió, que justament en els últims temps estem començant a entreveure com certa.
L’home en una realitat renovada (7)
L’enorme segment de l’infinit al què hem accedit de la ma de la ciència no dóna resposta a les grans preguntes que tots compartim: seguim sense saber on estem ni què som. És també cert que hem eixamplat espectacularment la realitat que ens envolta, fins als límits de l’univers i del món subatòmic. I més enllà de les fronteres del coneixement seguint divisant, com també van fer els nostres avantpassats, el desorbitat misteri del TOT. Avui som molt més conscients que mai de la nostra limitació, però també de que hem de seguir exprimint les nostres potencialitats amb l’objectiu d’entendre o sentir l’essència de l’infinit.