Notar que sóc alguna cosa a dins del context de l’absolut realça la meva limitada existència
Qualsevol ésser humà –tu, jo i els altres- té davant seu dos reptes existencials: viure la seva vida i buscar el sentit del què viu. Viure la vida és el que fa qualsevol ésser viu, adaptant-se a l’entorn amb la intenció de sobreviure com organisme viu, i nosaltres no som una excepció; buscar el sentit està reservat només a aquells éssers evolucionats amb prou aptitud intel·lectual com per a fer-ho.
