Viure la vida buscant un sentit

Viure la vida

Som uns éssers no sobrenaturals que han evolucionat als costat d’altres éssers en un hàbitat compartit. Gràcies a l’avantatge de posseir un cervell molt desenvolupat hem après a situar-nos en allò que ens envolta adaptant-lo en benefici propi, principalment exercint la nostra capacitat tecnològica –entesa en sentit molt ampli, des que vam construir la primera destral de pedra fins a l’última nau que navega pel sistema solar- que hem anat perfeccionant al llarg de milers d’anys. El coneixement  de la realitat que ens conté ha arribat a alçades descomunals, sobretot durant els últims cent anys; això ha desembocat en un domini quasi absolut del medi proper i del planeta, que actualment està a l’abast dels nostres desitjos. El vast control del nostre context natural ens està garantint, en aparença, la consolidació d’una existència molt més lliure d’amenaces, encara que descuidant els efectes que la imposició de la nostra flamant tecnologia suposa per la resta de l’ecosistema del que formem part.

Buscar el sentit

Una singularitat quasi sempre oblidada de la nostra essència humana és la capacitat te tenim de transcendir la realitat que ens conté. Exercir aquesta competència exclusiva de l’ésser humà implica fer un salt mental que ens desenganxa del conegut –la realitat- i ens catapulta cap a l’ignot. Sens dubte aquest salt és incòmode perquè té l’efecte secundari de constatar la nostra extremada limitació en el context de l’infinit. Al llarg de la nostra història, i també en el present, pocs s’ha atrevit a encarar amb valentia aquest camí. La majoria ha preferit viure amb els peus a terra o, com a màxim, adjudicant una solució màgica al desconegut per a poder així viure tranquils. Però és precisament aquesta audàcia intel·lectual la que ratifica la nostra diferència respecte a la resta d’espècies vives del planeta. La tecnologia, que no és exclusiva dels humans, ens permet controlar millor la cara tangible de la realitat; la figuració ens porta molt més enllà, ni més ni menys que a buscar el nostre sentit tocant l’infinit.

Entrada similar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *