Els éssers humans som capaços de pensar i explicar gran part del que ens envolta, i fins i tot gran part del que som, mitjançant dos potents recursos racionals que posseïm: la comprobació del que diem i l’especulació amb què ens aventurem a dir. Tot i aquesta habilitat la nostra realitat intel·ligible continua envoltada per un buit infinit de desconeixement que només ens és lleument accessible quan entren en joc les nostres emocions. La combinació de la raó i el sentir és l’única cosa que ens pot obrir les portes a la consciència del TOT i, al mateix temps, al nostre profund sentit en aquest context.