Podcast: L’infinit

Normalment estem tan abstrets en el que sentim que som i en l’experiència de la relació íntima amb tot allò que ens envolta que no reparem en allò que embolica el nostre entorn i, per tant, a nosaltres mateixos. Encara que el pes de la nostra existència és com un enorme tros de plom que ens enfonsa en la realitat més propera, de vegades els humans ens alliberem breument d’aquesta càrrega i prenem consciència que hi ha alguna cosa que ens sobrepassa, i ens preguntem què i com és. Aquest acte d’aixecar la mirada i indagar en allò que hi ha més enllà de cadascun dels punts que defineixen l’horitzó de la nostra personal bombolla existencial és extremadament sa per la nostra humanitat; en realitat és, potser, el distintiu de la nostra idiosincràsia que millor ens permet alliberar-nos del concret que caracteritza el nostre habitual automatisme existencial per a ressaltar les qualitats més excelses de la nostra condició humana. Només aventurant-nos a navegar per la ingravidesa del desconegut podem tocar l’arrel del nostre sentit últim, amagat en la incertesa de l’infinit. 

---

---

---

---

---

---

---

---