Tot allò que s’escapa a la disciplina de la raó ens lliga directament i misteriosament a l’infinit del que formem part. Quan donem via lliure a la nostra ment perquè es mogui lliurement, embolicada en una capa de profund i fosc atzar, arribem a tocar el cor del TOT. Arribem així a SENTIR-LO, a sentir sigil·losament la simbiosi profunda entre la nostra humanitat i el què la conté.
La nostra realitat està plena de vies que ens inviten a sentir el TOT. Ho fem, quasi sempre, sense ser conscients, a través de l’art en totes les seves manifestacions, de la música, de la poesia, de l’arquitectura, de la fotografia, de la interacció amb altres persones, de la pròpia introspecció… Exemplifiquem aquest sentir, de moment, amb diverses mostres de cadascuna de les tres proposicions que mostrem seguidament.
