L’absolut és com un mirall sense llindars trencat en il·limitats fragments. La nostra contundent limitació pertorba la mirada en aquest mirall, però sí som capaços de veure i veure’ns en el reflex d’alguns d’aquests trossos. Qualsevol cosa que creui el nostre pensament, per trivial que ens sembli, es un tros de mirall que ens remet sempre a l’infinit encara que no tinguem consciència d’això.
